Del Taj Mahal a Venares

Despres de passar un dia i mig a Agra i veure el Taj Mahal, que bueeeeeno. nosta mal per a que ti enterrin pero tampoc m' ha impressionat massa, defet al fill de l' emperador Mongol Shah Jahan que el va fer contruir no li va fer massa gracia que son pare s' hagues patejat una part important de la seva herencia i el va destronar i empressonar. Total que ahir a la nit vaig agafar un tren llitera-borreguero per anar fins a Venares on amb puntualitat india he arribat a les 8 del mati. La puntualitat india consisteix en que depen de qui li preguntis l' hora d' arribada pot tenir una variacioo en la resposta de unes 2 hores. El paio de l' etacio em va dir a les 4 i els paatgers del tren apostaven mes per les le 6 del mati, al final ni un ni l' altre i jo sensse dormir xq diguem que els trens no tenen megafonia per dir allo de "-Propera parada sant Andreu Arenal, connexio amb linea tres del metro".

Al final m' he buscat una Guest House amb vistes al Ganges al barri de la cendra i al carrer del fum, entre que el crematori que te mes exit de Venares esta a 50 metres del meu balco i que el carrer a part de vaques esta ple de camells que no se pas que em veuen, ja em comencen a picar els ulls. Del creamtoris no se' n pot fer fotos pero es curios de veure com tenen amuntegada la llenya i amb unes balances inmenses i en funcio del que pessa el cos, determinen la quantitat de llenya que fara falta per fer prouta brassa. La qualitat de la llenya es com els tauts(la dieresi aqui no s' etil.la), a mes bona mes cara, el no va mas es la fusta de sandal. Be la veritat es que nomes amb una tarda aixo ja promet....

LEH A L'IMPRESIONANT LADAKH

Avui es dissabte i aquest mati he tornat a Delhi des de Leh la capital del Ladakh on he estat passant fred de veritat uns quants dies. Penseu que l' ultima moda en roba d'abric al Leh son uns plumons imitacio North-Face bastant currats, jo amb el meu forro polar Quechua no hi tenia res a fer, per a dormir tres mantes, mitjons gruixuts, malles i samarreta termica, gorro i buff. El Ladakh es la regio mes al nord de la India i compren tres regions principals, Leh i la part alta de la vall de l' Indus, que es on he estat jo, que es on hi aha la majoria de monestirs budistes, la segona regio es la Zanskar Valley que es la vall del riu Zanskar que es afluent de l'Indus a l' oest de Leh i la tercera part es la de Kargil & Suru Valley, a l' oest de Leh que es per on volia arruibar a la vall des de Srinagar al Kashmir per en aquesta epoca de l' any la carretera encara esta tancada. El paissatge es impressionant, les valls que estan a una lacada de 3500 metres son com un paissatge llunar sense ni un sol arbre i al seu voltant tot son muntanyes de 5000-6000 metres nevades. Els Ladakhis, son uns paios mes aviat tirant a baixets, te n' adones sobretot quan et vas donat cops de cap amb totes les portes, i molt simpatics, tothom que et creues, ja sigui al mig del poble (Leh te 10.000 habitants) o ja sigui al mig de la muntanya et diu "-Julley!!" que de fet aqui ho fan servir per dir: hola, adeu, gracies i ves a saber que mes, i a diferencia de la resta de la India que he vist, on les dones no parlen mai, aqui si que ho fan. Tambe estan molt concienciats amb el tema de les tres R's del reciclatge (Redueix, Reutilitza, Recicla), per exemple el conductor del taxi que ens ha portat a l' aeroport (a mi i a una parella de francesos), ha aprofiat que feia baixada, ha possat la furgo en punt mort i vinga, ara aixo si anava boig amb el claxon per a demanar pas, en el trajecte que deuen ser uns tres quilometres nomes ha engegat em motor dos moments per a donar impuls com si fos una nau especial. El que tambe fan es al vespre quan tanquen les tendes possen tota la brossa combustible al carrer i li calen foc amb lo qual vas pel carrer i et pots anar escalfant, per altre banda possen tot el que serien restes de menjar i veus com tota la colla de gossos que ha estat tot el dia geient al sol s' esberallen amb les vaques i els asses pel menjar, normalment guanyen els gossos, que tenen bastantes males puces. Un altre capitol a part son els monestirs budistes, ni ha un munt. Alguns nomes tenen un monjo que se'n cuida i en d'altres hi viu una comunitat de monjos de totes les edats, molt simpatics i amb ganes de xerrar. L' hora de les pregaries quejo em pensava que seria un moment aixi com miestic en realitat es un catxondeo de nens monjos fent el gamberro i de teenagers monjos escaquejant-se de les oracions, sort que els mes vellets s' ho prenen mes en serio... FREE TIBET i NO MORE RICE!!!

AMRSITAR LA CAPITAL MUNDIAL DELS TURBANS I LES BARBES

Despres de 9 hores mes d' autocar, primer 5 en un autocar destartalat ple de monjos budistes que mes que res el que semblava era un transport escolar i despres de fer un canvi llampec d'autocar a Pathankot i passarme 4 hores mes en un autocar ple de paios amb turbant i baraba mirant una peli de Bollywood amb el volum a tot drap (uff, aixo de Bollywood no m' acaba de convencer, es una barreja de videoclip i cine de barrio especiat amb notes agudes que fa una mica de mal de cap), vaig per fi arribar a Amristar. El Golden Temple es la atraccio es el mes important que hi ha a Amristar, es el maxim lloc sagrat dels Sijs i es on guarden les escriptures sagrades, de fet fins i tot tenen un canal de TV a nivell nacional que on tot el dia van llegint els textos sagrats dels Gurus des d' aquest temple. L'any 1984 els Sijs es van tancar en senyal de protesta en aquest temple per a demarar mes autogovern de la seva regio i la Indira Gandhi que era la presidenta va ordenar que l' exrecit entres al temple amb tancs i tot, es veu que van fer una bona escabetxinada i poc temps despres i com a vendetta els gaurdespatlles de la Indira que eren Sijs, la van pelar, poca vista tenia la senyora. De fet jo em pensava que pel cognom debia ser la filla de' n Gandhi, doncs no, era la filla de'n Neru qui va ser pressident durant molts anys despres de la independencia., questions de markeiting suposo... L' altre cosa tipica de visitar a Amristar es el show que organitzen cada dia quan han de tancar la frontera amb el Pakistan, amb qui estan en guerra pero de vagades fan veure que no. El sidral consiteix en que centenars de Hindus per una banad i centenars de pakis per l' altre van cada dia a la fronera a veure l' espectacle que monten els soldats. Basicament es tracta de veure quin dels dos bandols crida mes i fa mes el pallasso, si mes no es curios de veure. Prometo penjar algun video quan trobi una connexio una mica bona, que pel que comenco a temer sera a la tornada...

Himachal Pradesh

Ja he deixat la Kachemira i despres de 19 hores de viatge per les carreteres indies i despres de perdre la cartera (que un bon home em va tornar) en plena hora punta a l' estacio d' autobusos de Jammu ahir a les 4 del mati vaig arribar a McLeodGang seu oficial del govern exiliat del Tibet.
El viatge va ser llarg pero divertit, si mes no la primera part, de Srinagar a Jammu, anava en un jeep amb un conductor Sigh i 5 paios mussulmans, el conductor es dedicava a adoctrinar-los sobre no se pas que pero debia dir alguna cosa com: "...oi que veieu/creieu/enteneu que tal cosa no pots ser aixi...." a lo que tots responien a la vegada "Nai, Nai" que vol dir "No, no" de vagades deien "Bas, Bas" que ve a voler dir "i tan, i tan", despres d' unes qauntes hores de vaitge, era bastant dificil entendrens en angles, vaig comencar a jugar a un joc menta, consistia en construir converses en catala a fent servir l' entonacio i els sons de les paraules dels seus dialegs, realment van sortir coses curioses. Despres, un cop a Jammu em va tocar agafar un taxi ja fins a McLeodGanj, ja que el "sleeping Bus" a Manali que es el que havia d' agafar estava "full-la", es a dir 8 hores mes en una fugo-taxi Maruti amb un altre conductor Sigh, que encara parlava menys angles que l' atre i insistia en preguntar-me si jo parlava Indu, no us podeu imaginar les ganes amb les que vaig agafar el llit, fins a les 11 del mati d' avui.
Per aqui a McLeodGanj ja us podeu imaginar l' ambient, tot de paios amb el cap rapat es a dir que si em voleu busar amb el google earth ho teniu molt dificil per a saber quin d' ells soc :) aixo si, a la moda del pentinat i vaig, pero a la moda en vestir no pas, aqui s' estila molt la tunica grante amb samarreta taronja. De fet es una petita ciutat o un gran poble a la falda d' una muntaya al estat de Himachal Pradesh que enseguida esta vista, el que atrau als turistes aqui es que sigui la seu del govern del Tibet a l' exili i la residencia oficila del Dalai Lama, aixo fa que estuigui ple de llocs on fan classes de ioga, Reiki, meditacio i cursos de cuina tibetana i a diferncia de la Kachemira on vaig estar dies sencers sense veure cap turista aqui n' esta ben ple, sobretot de motxilleros.
Be el tema fotos segueix complicat, recordeu aquells 486 que tenieu fa anys sense USB ni Cd, doncs aixo es el que hi ha per aqui....us posso imatges tretes d' internet pero de coses que hagin vist els meus ulls 8)
Fins aviat

Kachemira

Bones a tothom que ho llegeixi. Aviu els meus ossos estan a Srinagar a la kachemira, tocant a la frontera paki. Despres d'un dia a Delhi he agafat un vol cap a les munatnyes per a escapar de la conatminacio! Hi he negociat amb un guia muslim els proxims dies per aqui, mentres prenime te i el colega es fumava un porro de Kachemiran 00 (do you want smoke???). La meva idea que era anar d' aqui fins a Leh per carretera, no sera possible ja que esta tallada per la neu i nomes l' exercit hi passa, la unica opcio que em queda segons els d'aqui es demanar permis a l'exercit per anar a peu, per creuar a Ladakh i si tinc sort igual em recull i em porta algun tros algun convoy de l' exercit, pero val mes no jugar-se-la que aqui es ivern i a les muntanyes estan a 20 sota cero a la nit! Els proxims dies nire a fer un treking with nice views i llavors anire cap a Jammu en jeep, un cop alla ja tindre tren i podre triar cap on vaig. Per anar a Leh al Ladakh haure de tornar a Delhi i agafar un altre avio.
Be de moment aixo es tot, no puc penjar cap foto xq stic en un cybernoseque bastant cutre amb un teclat en urdu que no hi qui si entengui,pero on t' hi quedes enganxat i tot va a pedals, a veure si mes endavat!
A reveure!