LEH A L'IMPRESIONANT LADAKH

Avui es dissabte i aquest mati he tornat a Delhi des de Leh la capital del Ladakh on he estat passant fred de veritat uns quants dies. Penseu que l' ultima moda en roba d'abric al Leh son uns plumons imitacio North-Face bastant currats, jo amb el meu forro polar Quechua no hi tenia res a fer, per a dormir tres mantes, mitjons gruixuts, malles i samarreta termica, gorro i buff. El Ladakh es la regio mes al nord de la India i compren tres regions principals, Leh i la part alta de la vall de l' Indus, que es on he estat jo, que es on hi aha la majoria de monestirs budistes, la segona regio es la Zanskar Valley que es la vall del riu Zanskar que es afluent de l'Indus a l' oest de Leh i la tercera part es la de Kargil & Suru Valley, a l' oest de Leh que es per on volia arruibar a la vall des de Srinagar al Kashmir per en aquesta epoca de l' any la carretera encara esta tancada. El paissatge es impressionant, les valls que estan a una lacada de 3500 metres son com un paissatge llunar sense ni un sol arbre i al seu voltant tot son muntanyes de 5000-6000 metres nevades. Els Ladakhis, son uns paios mes aviat tirant a baixets, te n' adones sobretot quan et vas donat cops de cap amb totes les portes, i molt simpatics, tothom que et creues, ja sigui al mig del poble (Leh te 10.000 habitants) o ja sigui al mig de la muntanya et diu "-Julley!!" que de fet aqui ho fan servir per dir: hola, adeu, gracies i ves a saber que mes, i a diferencia de la resta de la India que he vist, on les dones no parlen mai, aqui si que ho fan. Tambe estan molt concienciats amb el tema de les tres R's del reciclatge (Redueix, Reutilitza, Recicla), per exemple el conductor del taxi que ens ha portat a l' aeroport (a mi i a una parella de francesos), ha aprofiat que feia baixada, ha possat la furgo en punt mort i vinga, ara aixo si anava boig amb el claxon per a demanar pas, en el trajecte que deuen ser uns tres quilometres nomes ha engegat em motor dos moments per a donar impuls com si fos una nau especial. El que tambe fan es al vespre quan tanquen les tendes possen tota la brossa combustible al carrer i li calen foc amb lo qual vas pel carrer i et pots anar escalfant, per altre banda possen tot el que serien restes de menjar i veus com tota la colla de gossos que ha estat tot el dia geient al sol s' esberallen amb les vaques i els asses pel menjar, normalment guanyen els gossos, que tenen bastantes males puces. Un altre capitol a part son els monestirs budistes, ni ha un munt. Alguns nomes tenen un monjo que se'n cuida i en d'altres hi viu una comunitat de monjos de totes les edats, molt simpatics i amb ganes de xerrar. L' hora de les pregaries quejo em pensava que seria un moment aixi com miestic en realitat es un catxondeo de nens monjos fent el gamberro i de teenagers monjos escaquejant-se de les oracions, sort que els mes vellets s' ho prenen mes en serio... FREE TIBET i NO MORE RICE!!!